Indemnització per defunció en accident de trànsit

El Tribunal Suprem (TS) ha resolt un cas per la mort d'una persona, que va morir en un accident de trànsit el 2014. Viatjava en un cotxe que va xocar després que explotés un pneumàtic del camió que circulava en sentit contrari. Després de la seva defunció, van quedar com a  perjudicats principals els seus dos fills menors, representats per les seves respectives mares. Hi havia dues asseguradores implicades que cobrien el camió i el remolc.

El conflicte important no era només “quant es paga”, sinó quina categoria d'indemnització tocava aplicar a la Taula I del sistema legal de valoració de danys per accidents de circulació. La clau era que el difunt no tenia cònjuge ni una parella de fet consolidada (no hi havia convivència estable ni una unió de fet reconeixible com a tal). No obstant això, sí que havia tingut relacions sentimentals amb les mares dels seus fills.

Una de les posicions del litigi intentava que s'apliqués un tractament indemnitzatori com si la víctima hagués tingut parella, però el TS deixa clar que una relació sentimental sense consolidació com a unió de fet no equival a “tenir cònjuge” a aquests efectes. En conseqüència, confirma que el cas encaixa en el grup de “víctima sense cònjuge i amb fills menors”. Dit de forma senzilla, si no hi ha una parella estable “jurídicament rellevant” o consolidada, es calcula com si no hi hagués cònjuge, encara que hi hagi una relació.

A més, el TS entra en un altre tema molt pràctic: els interessos per demora que han de pagar les asseguradores quan es retarden. En aquest assumpte, conclou que els interessos moratoris a favor dels perjudicats (els fills) s'han de comptar des de la data del sinistre, i rebutja les justificacions ofertes per les asseguradores per no pagar-los des d'aquest moment.

Manté el criteri de taula aplicable (víctima sense cònjuge amb fills menors) i reitera que, si l'asseguradora no paga a temps, els interessos comencen a córrer des del dia de l'accident.